Et trobes aqui: Inici

 

Alertes Mediambientals:

 

bosc-200x60

 

Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS)

Hem signat el Comprom√≠s per l'Aigua P√ļblica

Atenció: s'obre en una nova finestra. Imprimeix

aigua agbar

34 ENTITATS SIGNEN EL COMPROM√ćS PER L‚ÄôAIGUA P√öBLICA I DEMOCR√ÄTICA LA 1A SETMANA. SOM-HI!!

El passat dimarts 15 de desembre v√†rem endegar la campanya per la remunicipalitzaci√≥ de l‚ÄôAigua a l‚Äô√Ärea Metropolitana de Barcelona amb el llan√ßament per xarxes socials del Comprom√≠s per l‚ÄôAigua P√ļblica i Democr√†tica. Estem molt satisfets. La primera setmana, amb molt poc temps per prendre decisions ja hem rebut l‚Äôadhesi√≥ de 34 entitats. A destacar, la transversalitat i diversitat. Entitats hist√≤riques culturals, de defensa dels Drets dels nens, dels drets de les dones, associacions ve√Įnals, xarxes ecologistes, etc.

Animem a totes les organitzacions compromeses per l‚ÄôAigua P√ļblica i Democr√†tica a col¬∑laborar en estendre‚Äôns com una taca d‚Äôoli, amb la vostre implicaci√≥ aconseguirem m√©s adhesions, organitzeu xerrades, etc. Tamb√© les encoratgem a reservar en les seves agendes la tarde del 22 de Febrer per a participar activament en l‚ÄôAssemblea del Moviment per l‚ÄôAigua Publica i Democr√†tica i els dies 22 i 23 de mar√ß en els actes que organitzarem per commemorar del Dia Mundial de l‚ÄôAigua.

Adhesions al Comprom√≠s per l‚ÄôAigua P√ļblica i Democr√†tica¬†AQU√ć

Aviat obrirem les inscripcions a l’Assemblea del 22 de Febrer a la tarda a Cotxeres de Sants 

 

Pendents de sentència definitiva després de l’èxit de la Iniciativa Ciutadana

A hores d’ara, pendents d’una sentència definitiva del Tribunal Suprem, la multinacional Agbar-Suez gestiona en precari l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Atès que el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya a març de 2016 va anul·lar la creació de l’empresa mixta que ara l’abasteix. En cas que el Tribunal Suprem ratifiqui la sentència d’anul·lació definitiva de l’empesa mixta que actualment gestiona l’aigua s’obrirà una gran possibilitat de remunicipalitzar l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

 

Objectiu assolit. El Consell de Barcelona ha aprovat una consulta ciutadana sobre la remunicipalització de l’aigua

Amb l‚Äôobjectiu que a Barcelona es pogu√©s realitzar una Consulta Ciutadana el¬†Moviment per l‚ÄôAigua P√ļblica i Democr√†tica v√†rem viure amb molta intensitat¬†el repte de superar l‚Äôexig√®ncia d‚Äôaconseguir 15.000 signatures en nom√©s dos mesos. Gr√†cies al suport de moltes persones i entitats el v√†rem superar amb escreix al¬†recollir-ne gota a gota col¬∑lectivament gaireb√© 27.000. Un gran √®xit col¬∑lectiu davant els intents de la poderosa Agbar-Suez en fer tot el possible per impedir que la ciutadania de Barcelona pogu√©s opinar i dir la seva.

Amb tota la seva capacitat econ√≤mica i d‚Äôinflu√®ncia Agbar-Suez ha intentat aturar una consulta ciutadana a Barcelona de m√ļltiples i m√©s que q√ľestionables formes:¬†Espies del sector privat s‚Äôinflitraren en el moviment.¬†M√ļltiples demandes de tot tipus.¬†Posada en marxa de la seva maquin√†ria publicit√†ria de rentat d‚Äôimatge.¬†Pressions a partits perqu√® al ple votessin en contra.

No obstant, les nombroses dificultats se superen i el Consell Municipal de Barcelona d’octubre acorda efectuar la consulta. Tot i això, sis mesos abans d’eleccions no es poden celebrar consultes. Ja no hi ha temps material. La de remunicipalitzar l’aigua s’ha d’aplaçar per al proper mandat.

 

Llen√ßament del Comprom√≠s per l‚ÄôAigua P√ļblica i Democr√†tica

L‚Äôany 2.018 va ser l‚Äôany de la Iniciativa Ciutadana. De sortir al carrer per defensar la democr√†cia real, de traslladar a la ciutaania que¬†s‚Äôescriu aigua per√≤ es llegeix democr√†cia¬†i com l‚Äôactual gesti√≥ era plena d‚Äôirregularitats, portes girat√≤ries, segrests de les institucions, desregulaci√≥ i preus injustos per a benefici dels accionistes d‚ÄôAgbar-Suez, etc. L‚Äôany 2.019 obra moltes esperances. La sent√®ncia del Tribunal Suprem √©s a punt de caure i amb tota probabilitat ratificar√† la sent√®ncia del TSJC d‚Äôanul¬∑laci√≥ de l‚Äôactual servei, per la qual cosa s‚Äôhaur√† de decidir un de nou. I volem que sigui un model de gesti√≥ p√ļblic i democr√†tic. Per aquest motiu ens hem de tornar a mobilitzar i demostrar que som majoria els que volem una gesti√≥ de l‚Äôaigua p√ļblica amb control ciutad√†.

Aix√≠ que hem acordat destacar tres dates importants, la primera ja √©s realitat. El passat¬†15 de gener v√†rem llen√ßar el Comprom√≠s per l‚ÄôAigua P√ļblica i Democr√†tica¬†que t√© per objectiu aconseguir la suma del m√†xim d‚Äôentitats a partir d‚Äôun document on prevalen cinc peticions: Considerar l‚Äôacc√©s a l‚ÄôAigua i al sanejament com un Dret Hum√†, fer front als reptes de preservaci√≥ de les masses d‚Äôaigua davant els riscos del canvi clim√†tic, creaci√≥ d‚ÄôObservatoris d‚Äôaigua d‚Äôacord amb els criteris com s‚Äôha de gestionar un b√© com√ļ, d‚Äôuna governan√ßa democr√†tica amb control ciutad√† i implicar-se en teixir i consolidar un moviment ciutad√† que vetlli pel compliment de les altres quatre principals demandes.

El Moviment per l‚ÄôAigua P√ļblica i Democr√†tica pret√©n prendre les seves decisions de la forma m√©s democr√†tica que li sigui possible. Per la qual cosa, convoca una Assemblea per al proper 22 de febrer a la tarda a l‚ÄôAuditori de les cotxeres de Sants per rendir comptes de la feina realitzada, analitzar i avaluar la situaci√≥ i decidir els actes a realitzar al voltant de la celebraci√≥ del Dia Mundial de l‚ÄôAigua (22 de Mar√ß).

Per tot plegat, us animem a signar el Comprom√≠s per l‚ÄôAigua P√ļblica i Democr√†tica¬†AQUI¬†i reserveu el 22 de febrer per participar en l‚ÄôAssamblea del Moviment per l‚ÄôAigua P√ļblica i Democr√†tica i els dies 22 i 23 de Mar√ß per de formar activa en els actes de celebraci√≥ del Dia Mundial de l‚ÄôAigua d‚Äôenguany.

 

Què entenem per participació ciutadana? Diari de la Sanitat

Atenció: s'obre en una nova finestra. Imprimeix

http://diarisanitat.cat/que-entenem-per-participacio-ciutadana/

 

Què entenem per participació ciutadana

Parlem aqu√≠ de la participaci√≥ ciutadana per√≤ donem per acceptat la necessitat, imprescindible tamb√©, de la participaci√≥ dels professionals de la salut en el Sistema Sanitari. Per qu√® √©s necessari donar poder i¬†coresponsabilitzar als ciutadans en la salut P√ļblica i el Sistema¬†Sanitari?

altJosep Martí

Participar¬†√©s¬†formar part, prendre part, d‚Äôuna tasca (o responsabilitat) comuna. S√≥n aquelles accions individuals o col¬∑lectives fetes per la ciutadania en les pol√≠tiques o activitats p√ļbliques.

Segons aquesta definici√≥ la participaci√≥ s√≥n activitats o maneres de participar tant en les formes de democr√†cia representativa, com anar a votar cada quatre anys als nostres representants (al Parlament, municipis,¬†etc.) com la participaci√≥ en refer√®ndums, consultes, iniciatives legislatives o pol√≠tiques. Tamb√© √©s participar en la vida p√ļblica les accions no fetes per la via institucional com els processos deliberatius de q√ľestions p√ļbliques, confer√®ncies de consens, panels o grups de ciutadans i ciutadanes fent debat sobre q√ľestions col¬∑lectives, participaci√≥ en Consells assessors, jurats populars, tasques de voluntariat, participaci√≥ i extensi√≥ en programes p√ļblics (per exemple en salut comunit√†ria), etc.

En definitiva la participació ciutadana és:

  • Un instrument, per convenciment ideol√≤gic, d‚Äôaprofundir en la democr√†cia. Participaci√≥ √©s democr√†cia i democr√†cia √©s participaci√≥.
  • Un dret de ciutadania segons la Constituci√≥ Espanyola i l‚ÄôEstatut de Catalunya.
  • Millorar la transpar√®ncia i la rendici√≥ de comptes dels poders p√ļblics.
  • Opinar i influir en les decisions pol√≠tiques, els programes i objectius de les administracions p√ļbliques.
  • Necess√†ria per acceptar millor les decisions de les administracions i poder fer-se‚Äôn corresponsalies.
  • Treballar de manera volunt√†ria en els afers p√ļblics.

Per√≤ en moltes ocasions es demana nom√©s que els ciutadans i ciutadanes assumeixin responsabilitats en la cosa p√ļblica, per√≤ en menor mesura participar en l‚Äôexercici del poder. Participar de veritat √©s en realitat ‚Äúapoderar‚ÄĚ a les persones (donar poder) i no tant, com moltes vegades s‚Äôha cregut, treure poder als estaments representatius formals, com associar-se, compartir i col¬∑laborar en el poder per ser m√©s efectius i donar millors resultats. √Čs per aix√≤ que nom√©s les societats, entitats, partits pol√≠tics i sindicats, que volen una aut√®ntica democr√†cia (poder del poble) i no estan burocratitzades o mediatitzades per interessos particulars, seran capaces de desenvolupar mecanismes d‚Äôaut√®ntica participaci√≥ en decisions transcendents.

La participació ciutadana per millorar la salut i el sistema sanitari

Parlem aqu√≠ de la participaci√≥ ciutadana per√≤ donem per acceptat la necessitat, imprescindible tamb√©, de la participaci√≥ dels professionals de la salut en el Sistema Sanitari. Per qu√® √©s necessari donar poder i¬†coresponsabilitzar als ciutadans en la salut P√ļblica i el Sistema¬†Sanitari?

  • Perqu√®, com ja s‚Äôha dit, la participaci√≥ en les q√ľestions p√ļbliques √©s un dret de ciutadania.
  • Perqu√®¬†la major proporci√≥¬†de determinants de la salut s√≥n socials i econ√≤mics, estan en la comunitat i no nom√©s en el sistema sanitari.
  • Per millorar la salut, entesa¬†com a¬†AUTONOMIA i no com abs√®ncia de malaltia i lluitar aix√≠ contra la medicalitzaci√≥. La democr√†cia √©s tamb√© un determinant de la salut.
  • Per millorar i col¬∑laborar en les pol√≠tiques de les administracions p√ļbliques.
  • Per millorar la sostenibilitat del sistema p√ļblic de salut, basant-lo en la responsabilitat i el treball de la ciutadania i dels professionals.
  • Per una millora de la governan√ßa del Sistema¬†Sanitari.

Els serveis p√ļblics de salut es caracteritzen per la dificultat de mesurar els seus resultats en salut, tenim molts indicadors d‚Äôactivitat i alguns de proc√©s, per√≤ molt pocs de resultats, per aix√≤¬†√©s¬†dif√≠cil gestionar-los amb objectius i incentius de resultats. Els interessos dels diferents actors en el sistema estan fragmentats i en forces ocasions sense una missi√≥ i uns valors compartits. Existeix tamb√© una asimetria d‚Äôinformaci√≥ entre aquests actors.

√Čs per aix√≤, entre les altres raons, que avui es recomana una nova governan√ßa, una nova forma de governar, passant de serveis jerarquitzats a institucions m√©s transversals i participatives, es busquen formes de coordinaci√≥ i major informaci√≥ entre els actors, aix√≠ es fomenta la implicaci√≥, la¬†coresponsabilitat, la cooperaci√≥ de tots amb una missi√≥ compartida.

No es tracta de treure o disminuir tota la responsabilitat dels pol√≠tics elegits per governar els serveis p√ļblics, o dels gestors, sin√≥ de millorar-ne l‚Äôefici√®ncia, la qualitat, i els resultats, amb la implicaci√≥ i la participaci√≥ real i responsable de tots els actors (la ciutadania la primera doncs la salut √©s responsabilitat personal i social).

Aquesta participació no ha de ser una organització espontània, sinó organitzada i amb regles del joc conegudes i acceptades: Transparència, informació, comunicació, consulta, propostes (bilaterals), deliberació, cogestió, resposta, avaluació. Aquest procés es pot donar en diferents òrgans: Consells de Salut de diversos nivells i àmbits, comissions de participació de centres, comissions de treball, plans comunitaris, etc.

Que s’aconsegueix amb aquest procés:

  • Refor√ßar la democr√†cia de la gesti√≥ pol√≠tica i t√®cnica.
  • Augmentar¬†l‚Äôeducaci√≥¬†i formaci√≥ democr√†tica i participativa.
  • Facilitar la formaci√≥ i educaci√≥ dels ciutadans i ciutadanes en salut.
  • Millorar la gesti√≥, i la qualitat, fent diagn√≤stic de necessitats, de problemes i propostes.
  • Afavorir la resoluci√≥ de conflictes.

En definitiva millorar la salut i el Sistema Sanitari. En el seg√ľent cap√≠tol mirarem d‚Äôopinar sobre que podem fer quan els que governen la sanitat ara nom√©s s‚Äôomplen la boca sobre participaci√≥.

   

La salut és el que importa. Diari de Sanitat

Atenció: s'obre en una nova finestra. Imprimeix

 
La Salut és el que importa (16 desembre 2018)
Ens podem preguntar: La Sanitat ha de tenir la prioritat d'estar a l'atenció de la malaltia o al servei de la salut?
Josep Marti Valls
 

 

Per ara, els serveis sanitaris estan dedicats fonamentalment a l’atenció a la malaltia, algunes vegades a la prevenció i generalment actuen quan ja hi ha símptomes fent diagnòstics, posant tractaments (molts cops sofisticats, amb ingressos hospitalaris i intervencions que comporten també riscos) i al final acompanyant a pacients crònics i amb sort ajudant a una bona mort (molts cops allargant l’esperança de vida però amb molt mala qualitat d’aquesta, quant no amb aferrissament terapèutic).

Tot aix√≤ est√† molt¬†b√©, molts cops¬†√©s¬†necessari, per√≤ la Salut¬†√©s¬†una¬†altra cosa. Si pagu√©ssim als professionals¬†nom√©s¬†quan estem malalts anir√≠em malament (hi ha pa√Įsos que ho fan i aix√≠ els hi va). Els hem de pagar amb bons salaris¬†perqu√®¬†ens ajudin a vetllar per la nostra salut i la de la comunitat, per aix√≤ el millor nivell d‚Äôatenci√≥ sanit√†ria¬†√©s¬†el de l‚ÄôAtenci√≥ Prim√†ria i Comunit√†ria p√ļblica, el nostre equip de professionals, proper, que at√©n la nostra salut al¬†llarg de tota la vida, ens coneix i coneix el nostre entorn, i quant ho necessitin (en algunes ocasions per patologies greus o rares) ja demanaran consulta als especialistes.

Per√≤ que¬†√©s¬†la Salut?¬†L‚ÄôOMS¬†la definia l‚Äôany 1946 com L‚Äôestat de complert benestar f√≠sic, mental i social i no sols abs√®ncia de malaltia, una definici√≥ ut√≤pica i poc realista,¬†√©s¬†el tot o res, dif√≠cil un ‚Äúcomplet¬†estat de benestar‚ÄĚ (potser nom√©s assolible en determinats moments de la vida, o tamb√©¬†complet¬†benestar sota els efectes de les drogues). ‚ÄúAmb abs√®ncia de malaltia‚ÄĚ, vol dir que si estem una mica malalts, amb un refredat per exemple, ja no tenim¬†salut?¬†Han passat¬†m√©s¬†de 70 anys d‚Äôaquesta definici√≥.

A Catalunya el doctor Jordi Gol, coordinador d’una ponència que definia la salut, en el X Congrés de Metges i Biòlegs, celebrat a Perpinyà el 1976, va proposar una definició nova de salut que fruit del debat del Congrés i publicada al llibre d’actes del mateix (publicades per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques) deia això: La Salut és aquella manera de viure que és autònoma (amb suficient autonomia personal per portar a terme raonablement els nostres projectes de vida) solidària (amb la salut dels altres i per tant en la lluita contra els determinants negatius per la salut, socials, econòmics, de gènere, ambientals, etc.) i joiosa (manera de viure amb alegria, optimisme, esperança). Aquesta nova definició va ampliar i millorar molt la proposta de definició de l’OMS, fa el concepte de salut més dinàmic i introdueix altres valors (no només somàtics) i no parla d’estat ni d’absència de malaltia. Segons aquesta definició es pot estar malalt o tenir alguna discapacitat i tenir força salut encara, de fet podem considerar la malaltia com un determinat mes de la salut (de vegades important).

32 anys després del Congrés de Perpinyà, en el 18è Congrés de Metges i Biòlegs del 2008 a Girona, la taula rodona sobre aquest tema coordinada pel Dr. Oriol Ramis, accepta la definició de salut esmentada com a vigent tot reconeixent el seu caràcter ideològic (i que no ho és?) i que cal seguir treballant per la seva hegemonia en la societat i el Sistema Sanitari.

Creieu que avui es pot canviar la ideologia dominant en la societat i els professionals¬†de qu√®¬†el sistema sanitari s‚Äôha de dedicar fonamentalment a la malaltia? El cam√≠ de la malaltia porta a la medicalitzaci√≥ creixent de tots els aspectes de la vida, a¬†l‚Äôexpropiaci√≥¬†de la salut com a autonomia i solidaritat de la persona,¬†nom√©s¬†serveix als interessos¬†de qui¬†volen guanyar diners amb els negocis de la malaltia i portar al Sistema Sanitari p√ļblic a la seva insostenibilitat.

Ser√† dif√≠cil canviar el paradigma, possiblement quasi¬†impossible si el model social i econ√≤mic global¬†√©s¬†el que¬†√©s: capitalisme financer hegem√≤nic, consumisme, creixement depredador dels recursos i del medi, individualisme en contra de la solidaritat, submissi√≥ per contes d‚Äôautonomia, desigualtats acceptades i dificultats creixents per ser lliures. Per aix√≤ diem que la lluita per la Salut¬†√©s¬†necess√†riament la lluita per recuperar els valors republicans, els valors del¬†b√©¬†com√ļ i els drets socials. Sense una societat sana no podrem aspirar a la salut individual ni col¬∑lectiva. Cal treballar aquest tema i afiliar-nos al Club de la salut i la Prim√†ria.

 

 

 

XX SEMINARIO DE LA REDCAPS

Atenció: s'obre en una nova finestra. Imprimeix

 

 

Programa

 

 

 

 

 

GALERIA DE FOTOS

 

PONENCIAS y COMUNICACIONES

 CONFERENCIA INAUGURAL

‚ÄúVeinte a√Īos: De visibilizar la salud de las mujeres a connstruir la ciencia de la diferencia‚ÄĚ CARME VALLS LLOBET. Endocrina, fundadora de la Red-Caps.

MESA I: D√ďNDE EST√ĀBAMOS, D√ďNDE ESTAMOS. Balance de veinte a√Īos de evoluci√≥n (revoluci√≥n e involuci√≥n) del abordaje de la salud de las mujeres.

“De cuando las mujeres hacíamos planificación familiar y anticoncepción: de la imprecisión terminológica al dominio tecno-patriarcal"l" ENRIQUETA BARRANCO CASTILLO. Ginecóloga. Granada

‚ÄúLa historia de¬† la Evidencia Cient√≠fica: de sus luces y sombras, y de c√≥mo √©stas se proyectan sobre las mujeres‚ÄĚ ¬†CARMEN MOSQUERA TENREIRO. Epidemi√≥loga. Asturias

‚ÄúDel rechazo al feminismo a la conciencia de g√©nero. El efecto Me Too‚ÄĚ ¬†EMILCE DIO BLEICHMAR. Psicoanalista. Madrid

                                                             

MESA II: D√ďNDE ESTAMOS, A D√ďNDE VAMOS. Nuevos y viejos retos, nuevas maneras de abordarlos.

‚ÄúDesde Hipatia a nuestros d√≠as. O de como la ciencia oficial se ha convertido en una suerte de religi√≥n‚ÄĚ ¬†MAR RODR√ćGUEZ GIMENA. M√©dica de familia. Madrid

‚ÄúLa revoluci√≥n roja: menstruaci√≥n consciente desde los feminismos‚ÄĚ ¬†IRENE ATERIDO M.-LUENGO. Sex√≥loga. Madrid

OTRAS  COMUNICACIONES

 Comunicación Leonor Taboada Spinardi

 Comunicación Consuelo Catalàn Pérez

 Comunicación Esperanza Aguilà Ducet

Comunicación M José Hernández Ortiz

 

Comunicación Vita Arrufat Gallén

 

Comunicación Carme Alemany Gómez

 

Comunicación Maria Fuentes Caballero

 

Comunicación Noemia Loio Marques

 

Comunicación Sandra Lobato Gómez

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   

Manifest d'entitats ve√Įnals, ecologistes i de salut

Atenció: s'obre en una nova finestra. Imprimeix

 Per una transició energètica i ecològica  cap al Residu Zero a la ciutat de Barcelona

 

entitats ve√Įnals, ecologistes i de salut sotasignats

 CEPA-EdC,                         

Plataforma Metropolitana Aire net,        

Associació de Persones Afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals (APQUIRA)

Plataforma Anti incineració de Montcada i Reixac

Coordinadora catalana contra la incineració

La Federaci√≥ d‚ÄôAssociacions de Ve√Įns de Barcelona (FAVB)

Ecologistes en Acció Catalunya

Federació Ecologistes de Catalunya (EdC)

Xarxa per la sobirania energètica

Green Peace

Associaci√≥ de Ve√Įns de Can Sant Joan de Montcada i Reixac

 Moviment contra la incineració a Uniland

IPCENA- EdC                      

Associació mediambiental Vall del Ges-EdC

ADENC-EdC                                                         

Bosc Verd-EdC                                                  

Plataforma Aturem la incineradora de Juneda. Les Garrigues-Pla d'Urgell- Urgell

Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris (CAPS)

Plataforma Anti incineradora del Congost

Moviment Ecologista de Sant Feliu de Llobregat (MES)                 

CORDADA-EdC

350BCN                                                                                 

 

Barcelona, 20 de juliol de 2018

 

   

DECLARACI√ďN SOBRE CAMPOS ELECTROMAGN√ąTICOS

Atenció: s'obre en una nova finestra. Imprimeix

DECLARACION CIENTIFICA INTERNACIONAL DE MADRID 2018

SOBRE EL ESTADO DE INVESTIGACI√ďN DE LOS CAMPOS ELECTROMAGN√ČTICOS

   

Article Atenció Primària.Josep Martí

Atenció: s'obre en una nova finestra. Imprimeix

Atenció Primària: aquest any fem els 40 anys d’Alma-Ata

Més enllà de les declaracions i les grans línies de l’ENAPISC cal una reflexió entre tots els implicats (ciutadania inclosa) del que hem de fer amb l’Atenció Primària i Comunitària avui i el que no hem de fer a la resta del Sistema Sanitari

Josep Martí

 

   

Pàgina 1 de 14